EL SOMNI DE LA ROJA

Anit vaig somniar que hi havia una jornada de portes obertes molt especial.
A la via Laietana 43, mil.lions de persones feien cues, ingents i descomunals, cues que baixaven fins el port. Tothom volia entrar fins les entranyes del dolor, ben abaix, tothom volia plorar el seu patiment antic i negre, la Catalunya més negre de la seva història. Ploraven i es treien aquest malson de sobre, i alhora aprenien a perdonar, a dir sí a la fi de la rancunia que havia durat potser massa temps. El món es feia gran i entenedor i el somni d'una dimensió descomunal. Només des de el perdó, des de l'amor ben entés podem arribar a éssers humans. Avui he amat als catalans, avui he aprés que encara tenim moltes manifestacions a fer, moltes vagues per exigir, peró només podrem fer-ho des de la maduresa i la responsabilitat, des de la pau, des de la tranquil.litat individual de qui sap que està fent camí, un camí potser llarg i no exent d'entrebancs, un camí des de el perdó, des de la convivència amb la diferència, des de la sacsejada a la rancunia i a la melancolia, des de l'amor. En dies com avui he aprés a estimar-te, Catalunya, en dies com avui i els que han d'arribar, aprendrem a rebutjat l'odi i el dolor, des de el respecte per a tothom. Tothom busquem el nostre lloc al món.